El nom de “Ravatxol” respon al terme emprat i popularitzat a partir dels primers anys del segle XX, per identificar les barques-correu que regularment connectaven les poblacions i pedanies ubicades al voltant del llac de l’Albufera i de la ciutat de València. Estes barques formaven una autèntica xarxa de transport fluvial tant de mercaderies com de passatgers i fou de vital importància per als habitants de totes estes xicotetes i dinàmiques poblacions ubicades en la marjal del sud de València.

“El Ravatxol” constituí el principal mitjà de transport d’esta subcomarca en l’Horta sud. Gràcies al Ravatxol es podia transportar el planter de l’arròs fet en garbes, també la pastera per fer obres en les séquies, així com les provisions per la gent que habitava les cases disperses per tota la marjal arrossera. El recorregut del Ravatxol des de l’Oliveral fins el Perelló costava cinc pessetes per persona en els anys quaranta i es pagava una quantitat per paquet a transportar, el transport de la barca es feia perxant, també amb vela llatina i arrossegant les barques amb maromes d’espart amb homes o bous que les espentaven a vora dels canals d’aigua. Tota l’energia emprada per al transport dels ravatxols era natural i sostenible (força humana, animal, la força del vent…), només a partir dels anys cinquanta es mecanitzaren les barques tot incorporant el motor de gasoil.